L’Esperó dels Elfos a la Paret d’Escales

Potser la paret d’Escales no és de les més atractives amb la presència de la presa en un primer pla i la fressa de la carretera. No obstant, posseeix un rocam excepcional, que ràpidament ens fa oblidar tots aquests condicionants i ens permet gaudir d’una escalada en un ambient original, vigilada per l’atenta mirada dels omnipresents voltors. La via proposada és una molt bona presa de contacte amb la paret, de les més repetides, roca de primera, dificultat baixa i totalment equipada amb parabolts (menys el tercer llarg, on haurem de menester un discret joc de tascons).

Aproximació:

Circulem per la carretera N-230 direcció Pont de Suert. Tot just passat Sopeira arribem a la presa d’Escales i aparquem a mà dreta. Creuem la presa caminant i a l’altre banda saltem la barana i flanquegem uns pocs metres (cordes fixes) fins arribar a les escales esculpides a la roca; baixem amb cura fins al peu de via.

L1(V+)

La via s’inicia entre la Saca Molla i la Sobao Pasiego. Els primers metres són els més difícils, amb roca dinamitada, que fa que els primer pas sigui poc evident. De seguida però, la roca es torna excel·lent, la paret s’inclina i només hem de gaudir de les preses increïbles fins arribar a la primera reunió. 35 metres.

L2(V-)

Aquesta segona tirada és senzillament una delícia: roca al·lucinant generosa en preses, dificultat absolutament amable i aire entre assegurances per possar-hi una mica de pebre. 50 metres.

L3(IV+)

Iniciem la tirada traçant una diagonal cap a l’esquerra que ens duu a una bona fissura que haurem d’equipar. Les dificultats continuen essent moderades i la fissura agraïda en quan a possibilitats de col·locar-hi peces, especialment tascons. Un cop la fissura es perd superem uns ressalts per arribar a la reunió, còmoda. 30 metres.

L4(V-)

De nou un llarg força elegant, on navegarem per una placa prou vertical i mantinguda. Al principi seguirem una tènue fissura que al cap d’uns metres es difumina. Els passos més fins els trobem pocs metres abans d’arribar a la reunió. 35 metres.

L5(IV+)

Els primers metres són verticals i ben protegits, però de seguida la paret s’ajeu. En aquest punt haurem d’anar en tendència a l’esquerra fins arribar a la feixa on fem la darrera reunió. 25 metres.

Descens:

Caminem per la feixa cap a l’esquerra (nord) i entrem a un túnel. Baixem amb cura ajudats per unes estaques metàl·liques. Arribats a una bifurcació prenem el camí de l’esquerra, que en pocs metres ens mena a una nova bifurcació, de nou prenem l’esquerra i en pocs metres arribem a l’exterior. Muntem un ràpel que ens deixa a l’estrem dret de la presa, tot just per on abans hem saltat la tanca.

El que més m’ha agradat:

• Roca molt bona, generosa en preses de totes mides.
• Ben equipada.
• Molt ràpida, permetent fer-ne més d’una en la jornada.

El que no m’ha agradat tant:

• L’escalada esdevé una mica monòtona.